e-VOLUCIÓ DEL TREBALL EN LA NOVA ECONOMIA

La producció econòmica ha anat avançant constantment cap a formes que permeten un control superior sobre la producció i una productivitat més elevada per tal de poder competir en el mercat.

Considerem en aquest sentit la revolució industrial tal com es va iniciar a Anglaterra, i recordem que es va caracteritzar essencialment per la substitució de les capacitats i els esforços humans per les màquines. També es va produir la substitució de les fonts d’energia animal per energia mecànica, i la incorporació de noves matèries primeres com els minerals. Pel que fa a l’impacte sobre les persones el fet cabdal va raure en la progressiva separació del treball humà en tasques manuals i tasques intel·lectuals., en les quals els obrers van haver d’adaptar-se als ritmes de producció imposats per les màquines.

Ara bé, dins del sistema econòmic capitalista la manera d’emprar les màquines i l’organització del treball no es realitzen segons les necessitats humanes i els objectius generals sinó segons els objectius d’aquells qui controlen els processos productius, l’aplicació dels mètodes avançats de la ciència i la tecnologia. Així van aparèixer el taylorisme i el fordisme, per tal de possibilitar augments de productivitat, i obtenir mercaderies estandarditzades en grans sèries a costos de fabricació força baixos. Però això es va aconseguir bandejant l’obrer del control dels modes operatius.

A partir de 1990, la tecnologia de la informació va permetre desenvolupar noves formes d’organització del treball en fer possible la flexibilització dels tipus de contracte laborals, de la localització de l’ocupació i de l’horari, que van permetre un nou increment de la productivitat centrat, a diferència del taylorisme i el fordisme esmentats, no en la producció massiva i estandarditzada de productes, sinó en la qualitat i la innovació.

Aquest model de treball en la nova economia basada en la informació és el d’una mà d’obra nuclear, formada per professionals que es basen en la informació, que tot i ser millors pagats, està sotmesa a la mobilitat per la reducció del període de vida laboral a cada empresa on els “fitxen”, i alhora per una mà d’obra que treballa a temps parcial, que por ser contractada, despatxada o externalitzada segons la demanda de mercat i els costos laborals i que no gaudeix de seguretat laboral. El cas de Japó, és en aquest sentit paradigmàtic: les dones suposen dues terceres parts dels treballadors a temps parcial, mentre que l’altra tercera part, com succeeix també a l’Estat Espanyol, la composen joves mal preparats . L’avantatge per a l’empresa és evident: s’estalvia el risc de produir excedents molt per damunt de la demanda conjuntural; substitueix els llocs de treball de manera més senzilla i barata per tal d’implementar les noves tecnologies; i aconsegueix una utilització de les instal·lacions productives de forma compacta, intensiva i perllongada, bo i estalviant costos de manteniment.

Pel que fa als treballadors, es pot afirmar que el tipus de feina canvia en quantitat, qualitat, natura, i remuneració. El que desitjo avaluar en aquest assaig és precisament l’abast d’aquesta transformació, més enllà dels mites subjectius que es plantegen recurrentment cada cop que la humanitat experimenta una evolució de paradigma econòmic.

En concret pretenc respondre quatre preguntes fonamental:

1ª) ¿És cert que les noves tecnologies impliquen ineludiblement una reducció dels llocs de treball, tal i com preconitzen els profetes de “la fi de la feina”, o si més no una reducció de l’ocupació en el sector industrial, atès que la robòtica permet la substitució de majoritària de l’ésser humà en les cadenes de muntatge?

2ª) ¿És cert que, com afirma Harry Braverman al seu llibre “Trabajo y capital monopolista : la degradación del trabajo” (1983), cada avenç de la productivitat redueix el nombre d’obrers vertaderament productius, o que com, defensa Ulrich Beck en la seva emblemàtica obra “La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad” (1986), es produirà la substitució de professionals experts per treballadors poc qualificats?

3ª) ¿És cert que es produirà un reducció dels salaris dels treballadors poc qualificats, tal i com ens mostra el que sembla està succeint als Estats Units, i en canvi els professionals del coneixement veuran incrementats de forma notable els seus emoluments?

4ª) ¿És cert que, com es planteja Jean Marie Harribey, professor de Ciències Econòmiques i Socials a la Université Montesquieu- Bordeaux IV, al seu article “La fi del treball: de la il.lusió a l’objectiu”, al segle XXI es produirà la desaparició progressiva del treball assalariat?