A l'entrada que tinc en el WIKI que els alumnes de fonaments hem creat, he comentat el fenomen CHIKILIQUATRE, crec que la seria injust no comentar-ho, en el meu BLOG, vull que reflexionem sobre aquest fenomen , que em comenteu si seria possible sense les actuals tecnologies de la informació.
Gràcies chiquiamics
domingo, 8 de junio de 2008
La desqualificació del treball, quin tipus de treball està canviant?
L’afirmació de què la implementació de les noves tecnologies produiria una desqualificació del treball, no sembla, tampoc, confirmar-se. Amb tot es pot assegurar que està succeint el contrari?.
Al conjunt de l’economia estan succeint força coses i força diferents. Es creen noves feines i en desapareixen d’altres. Els treballadors més joves presenten nivells mitjans d’educació molt superior respecte els d’edat avançada, de manera que, en general (i potser Espanya és una excepció per culpa de la secular rigidesa del nostre mercat laboral), les noves feines passen a persones recent incorporades al treball o a joves que ascendeixen en l’escala laboral.
És interessant observar que la major part de l’enorme quantitat de llocs de treball que s’han generat als Estats Units als darrers vint-i-cinc anys han estat ocupats per dones, que van envair el mercat laboral a partir de la dècada dels setanta. Però el nombre d’empleats masculins també ha augmentat substancialment, tot i que les millors feines les han aconseguit persones blanques no llatines.
Pel que fa al Japó sembla combinar un increment en les tasques professionals amb la persistència d’una força de treball obrera molt important. El model japonès avança cap a l’informacionalisme, però aquest avenç no és paral·lel al dels Estat Units.
A l’Estat Espanyol l’atur ha afectat i afecta majoritàriament als treballadors menys qualificats, mentre que a Portugal s’ha produït una gran bretxa entre la demanda de treball qualificat i no qualificat en favor del primer, però, en general, amb taxes d’atur força més baixes, tot i que la tendència sembla haver-se invertit els darrers anys. Així, es la taxa oficial d’atur va assolir la xifra rècord del 8% als darrers mesos de 2005, molt superior a les del decenni anterior.
Per tant, sembla observar-se una tendència cap a un contingut informacional superior en l’estructura ocupacional dels països més avançats, amb una mà d’obra en què predominaran els obrers no manuals.
Al conjunt de l’economia estan succeint força coses i força diferents. Es creen noves feines i en desapareixen d’altres. Els treballadors més joves presenten nivells mitjans d’educació molt superior respecte els d’edat avançada, de manera que, en general (i potser Espanya és una excepció per culpa de la secular rigidesa del nostre mercat laboral), les noves feines passen a persones recent incorporades al treball o a joves que ascendeixen en l’escala laboral.
És interessant observar que la major part de l’enorme quantitat de llocs de treball que s’han generat als Estats Units als darrers vint-i-cinc anys han estat ocupats per dones, que van envair el mercat laboral a partir de la dècada dels setanta. Però el nombre d’empleats masculins també ha augmentat substancialment, tot i que les millors feines les han aconseguit persones blanques no llatines.
Pel que fa al Japó sembla combinar un increment en les tasques professionals amb la persistència d’una força de treball obrera molt important. El model japonès avança cap a l’informacionalisme, però aquest avenç no és paral·lel al dels Estat Units.
A l’Estat Espanyol l’atur ha afectat i afecta majoritàriament als treballadors menys qualificats, mentre que a Portugal s’ha produït una gran bretxa entre la demanda de treball qualificat i no qualificat en favor del primer, però, en general, amb taxes d’atur força més baixes, tot i que la tendència sembla haver-se invertit els darrers anys. Així, es la taxa oficial d’atur va assolir la xifra rècord del 8% als darrers mesos de 2005, molt superior a les del decenni anterior.
Per tant, sembla observar-se una tendència cap a un contingut informacional superior en l’estructura ocupacional dels països més avançats, amb una mà d’obra en què predominaran els obrers no manuals.
e-VOLUCIÓ DEL TREBALL EN LA NOVA ECONOMIA
La producció econòmica ha anat avançant constantment cap a formes que permeten un control superior sobre la producció i una productivitat més elevada per tal de poder competir en el mercat.
Considerem en aquest sentit la revolució industrial tal com es va iniciar a Anglaterra, i recordem que es va caracteritzar essencialment per la substitució de les capacitats i els esforços humans per les màquines. També es va produir la substitució de les fonts d’energia animal per energia mecànica, i la incorporació de noves matèries primeres com els minerals. Pel que fa a l’impacte sobre les persones el fet cabdal va raure en la progressiva separació del treball humà en tasques manuals i tasques intel·lectuals., en les quals els obrers van haver d’adaptar-se als ritmes de producció imposats per les màquines.
Ara bé, dins del sistema econòmic capitalista la manera d’emprar les màquines i l’organització del treball no es realitzen segons les necessitats humanes i els objectius generals sinó segons els objectius d’aquells qui controlen els processos productius, l’aplicació dels mètodes avançats de la ciència i la tecnologia. Així van aparèixer el taylorisme i el fordisme, per tal de possibilitar augments de productivitat, i obtenir mercaderies estandarditzades en grans sèries a costos de fabricació força baixos. Però això es va aconseguir bandejant l’obrer del control dels modes operatius.
A partir de 1990, la tecnologia de la informació va permetre desenvolupar noves formes d’organització del treball en fer possible la flexibilització dels tipus de contracte laborals, de la localització de l’ocupació i de l’horari, que van permetre un nou increment de la productivitat centrat, a diferència del taylorisme i el fordisme esmentats, no en la producció massiva i estandarditzada de productes, sinó en la qualitat i la innovació.
Aquest model de treball en la nova economia basada en la informació és el d’una mà d’obra nuclear, formada per professionals que es basen en la informació, que tot i ser millors pagats, està sotmesa a la mobilitat per la reducció del període de vida laboral a cada empresa on els “fitxen”, i alhora per una mà d’obra que treballa a temps parcial, que por ser contractada, despatxada o externalitzada segons la demanda de mercat i els costos laborals i que no gaudeix de seguretat laboral. El cas de Japó, és en aquest sentit paradigmàtic: les dones suposen dues terceres parts dels treballadors a temps parcial, mentre que l’altra tercera part, com succeeix també a l’Estat Espanyol, la composen joves mal preparats . L’avantatge per a l’empresa és evident: s’estalvia el risc de produir excedents molt per damunt de la demanda conjuntural; substitueix els llocs de treball de manera més senzilla i barata per tal d’implementar les noves tecnologies; i aconsegueix una utilització de les instal·lacions productives de forma compacta, intensiva i perllongada, bo i estalviant costos de manteniment.
Pel que fa als treballadors, es pot afirmar que el tipus de feina canvia en quantitat, qualitat, natura, i remuneració. El que desitjo avaluar en aquest assaig és precisament l’abast d’aquesta transformació, més enllà dels mites subjectius que es plantegen recurrentment cada cop que la humanitat experimenta una evolució de paradigma econòmic.
En concret pretenc respondre quatre preguntes fonamental:
1ª) ¿És cert que les noves tecnologies impliquen ineludiblement una reducció dels llocs de treball, tal i com preconitzen els profetes de “la fi de la feina”, o si més no una reducció de l’ocupació en el sector industrial, atès que la robòtica permet la substitució de majoritària de l’ésser humà en les cadenes de muntatge?
2ª) ¿És cert que, com afirma Harry Braverman al seu llibre “Trabajo y capital monopolista : la degradación del trabajo” (1983), cada avenç de la productivitat redueix el nombre d’obrers vertaderament productius, o que com, defensa Ulrich Beck en la seva emblemàtica obra “La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad” (1986), es produirà la substitució de professionals experts per treballadors poc qualificats?
3ª) ¿És cert que es produirà un reducció dels salaris dels treballadors poc qualificats, tal i com ens mostra el que sembla està succeint als Estats Units, i en canvi els professionals del coneixement veuran incrementats de forma notable els seus emoluments?
4ª) ¿És cert que, com es planteja Jean Marie Harribey, professor de Ciències Econòmiques i Socials a la Université Montesquieu- Bordeaux IV, al seu article “La fi del treball: de la il.lusió a l’objectiu”, al segle XXI es produirà la desaparició progressiva del treball assalariat?
Considerem en aquest sentit la revolució industrial tal com es va iniciar a Anglaterra, i recordem que es va caracteritzar essencialment per la substitució de les capacitats i els esforços humans per les màquines. També es va produir la substitució de les fonts d’energia animal per energia mecànica, i la incorporació de noves matèries primeres com els minerals. Pel que fa a l’impacte sobre les persones el fet cabdal va raure en la progressiva separació del treball humà en tasques manuals i tasques intel·lectuals., en les quals els obrers van haver d’adaptar-se als ritmes de producció imposats per les màquines.
Ara bé, dins del sistema econòmic capitalista la manera d’emprar les màquines i l’organització del treball no es realitzen segons les necessitats humanes i els objectius generals sinó segons els objectius d’aquells qui controlen els processos productius, l’aplicació dels mètodes avançats de la ciència i la tecnologia. Així van aparèixer el taylorisme i el fordisme, per tal de possibilitar augments de productivitat, i obtenir mercaderies estandarditzades en grans sèries a costos de fabricació força baixos. Però això es va aconseguir bandejant l’obrer del control dels modes operatius.
A partir de 1990, la tecnologia de la informació va permetre desenvolupar noves formes d’organització del treball en fer possible la flexibilització dels tipus de contracte laborals, de la localització de l’ocupació i de l’horari, que van permetre un nou increment de la productivitat centrat, a diferència del taylorisme i el fordisme esmentats, no en la producció massiva i estandarditzada de productes, sinó en la qualitat i la innovació.
Aquest model de treball en la nova economia basada en la informació és el d’una mà d’obra nuclear, formada per professionals que es basen en la informació, que tot i ser millors pagats, està sotmesa a la mobilitat per la reducció del període de vida laboral a cada empresa on els “fitxen”, i alhora per una mà d’obra que treballa a temps parcial, que por ser contractada, despatxada o externalitzada segons la demanda de mercat i els costos laborals i que no gaudeix de seguretat laboral. El cas de Japó, és en aquest sentit paradigmàtic: les dones suposen dues terceres parts dels treballadors a temps parcial, mentre que l’altra tercera part, com succeeix també a l’Estat Espanyol, la composen joves mal preparats . L’avantatge per a l’empresa és evident: s’estalvia el risc de produir excedents molt per damunt de la demanda conjuntural; substitueix els llocs de treball de manera més senzilla i barata per tal d’implementar les noves tecnologies; i aconsegueix una utilització de les instal·lacions productives de forma compacta, intensiva i perllongada, bo i estalviant costos de manteniment.
Pel que fa als treballadors, es pot afirmar que el tipus de feina canvia en quantitat, qualitat, natura, i remuneració. El que desitjo avaluar en aquest assaig és precisament l’abast d’aquesta transformació, més enllà dels mites subjectius que es plantegen recurrentment cada cop que la humanitat experimenta una evolució de paradigma econòmic.
En concret pretenc respondre quatre preguntes fonamental:
1ª) ¿És cert que les noves tecnologies impliquen ineludiblement una reducció dels llocs de treball, tal i com preconitzen els profetes de “la fi de la feina”, o si més no una reducció de l’ocupació en el sector industrial, atès que la robòtica permet la substitució de majoritària de l’ésser humà en les cadenes de muntatge?
2ª) ¿És cert que, com afirma Harry Braverman al seu llibre “Trabajo y capital monopolista : la degradación del trabajo” (1983), cada avenç de la productivitat redueix el nombre d’obrers vertaderament productius, o que com, defensa Ulrich Beck en la seva emblemàtica obra “La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad” (1986), es produirà la substitució de professionals experts per treballadors poc qualificats?
3ª) ¿És cert que es produirà un reducció dels salaris dels treballadors poc qualificats, tal i com ens mostra el que sembla està succeint als Estats Units, i en canvi els professionals del coneixement veuran incrementats de forma notable els seus emoluments?
4ª) ¿És cert que, com es planteja Jean Marie Harribey, professor de Ciències Econòmiques i Socials a la Université Montesquieu- Bordeaux IV, al seu article “La fi del treball: de la il.lusió a l’objectiu”, al segle XXI es produirà la desaparició progressiva del treball assalariat?
viernes, 16 de mayo de 2008
Software Lliure
La definició de ``Software Lliure'' ve de la paraula anglesa free” això ens pot dur a un error de conceptualització atès que “free”en anglès pot utilitzar-se per a dir que alguna cosa és gratis . Per entendre el concepte, has de pensar en ``lliure'' , per exemple llibertat de pensament, llibertat d'opinió .El concepte de “Software Lliure'' es basa en diferents conceptes de llibertat, per exemple la llibertat dels usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programa. El software Lliure proporciona la llibertat de: - Executar el programa, per a qualsevol propòsit; - Estudiar el funcionament del programa, i adaptar-lo a les seves necessitats; -Redistribuir còpies; -Millorar el programa, i posar les seves millores a la disposició del públic, per a benefici de tota la comunitat. En primer lloc la llibertat d’utilitzar el programa per a qualsevol fi o propòsit En segon lloc poder adaptar el programa per als teus usos, en tercer lloc, poder distribuir còpies, i per ultim , la llibertat de poder millorar el programa i fer pùbliques les millores . Per exemple en un programa de software lliure que els usuaris tinguin totes aquestes llibertats. Podrien tenir la llibertat de distribuir còpies, sigui amb o sense modificacions, sigui gratis o cobrant una quantitat per la distribució. Ser lliure de fer això significa (entre altres coses) que no has de demanar o pagar permisos. També hauries de tenir la llibertat de fer modificacions i utilitzar-les de manera privada en el teu treball, casa etc , sense ni tan sols haver d'anunciar que aquestes modificacions existeixen. Si publiques els teus canvis, no tens per què avisar a ningú en particular, ni de cap manera en particular. La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització d'usar-lo en qualsevol tipus de sistema informàtic, per a qualsevol classe de treball, i sense tenir obligació de comunicar-se'l al creador o a alguna altra entitat específica.
La definició de ``Software Lliure'' ve de la paraula anglesa free” això ens pot dur a un error de conceptualització atès que “free”en anglès pot utilitzar-se per a dir que alguna cosa és gratis . Per entendre el concepte, has de pensar en ``lliure'' , per exemple llibertat de pensament, llibertat d'opinió .El concepte de “Software Lliure'' es basa en diferents conceptes de llibertat, per exemple la llibertat dels usuaris per a executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el programa. El software Lliure proporciona la llibertat de: - Executar el programa, per a qualsevol propòsit; - Estudiar el funcionament del programa, i adaptar-lo a les seves necessitats; -Redistribuir còpies; -Millorar el programa, i posar les seves millores a la disposició del públic, per a benefici de tota la comunitat. En primer lloc la llibertat d’utilitzar el programa per a qualsevol fi o propòsit En segon lloc poder adaptar el programa per als teus usos, en tercer lloc, poder distribuir còpies, i per ultim , la llibertat de poder millorar el programa i fer pùbliques les millores . Per exemple en un programa de software lliure que els usuaris tinguin totes aquestes llibertats. Podrien tenir la llibertat de distribuir còpies, sigui amb o sense modificacions, sigui gratis o cobrant una quantitat per la distribució. Ser lliure de fer això significa (entre altres coses) que no has de demanar o pagar permisos. També hauries de tenir la llibertat de fer modificacions i utilitzar-les de manera privada en el teu treball, casa etc , sense ni tan sols haver d'anunciar que aquestes modificacions existeixen. Si publiques els teus canvis, no tens per què avisar a ningú en particular, ni de cap manera en particular. La llibertat per a usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització d'usar-lo en qualsevol tipus de sistema informàtic, per a qualsevol classe de treball, i sense tenir obligació de comunicar-se'l al creador o a alguna altra entitat específica.
La creación de Internet
Entre los 60 y los 80, la tecnología informática experimentó una marcada transformación: el ordenador utilizado para calcular renació como medio de comunicación. Hoy día es muy fácil enviar un e-mail o acceder a información en la red y la distancia geográfica ya no es un problema. Pero en los años 60, cuando los ordenadores eran pocos, costosos, e incómodos, usarlos para la comunicación era casi increíble. Incluso el compartir software o datos entre los usuarios de diversos ordenadores podía ser un desafío. Antes de las redes de ordenadores, una persona que deseara transferir información entre ellos tenía que llevar un medio de almacenaje físico como un carrete de cinta magnética o un apilado de tarjetas perforadas. Los módems habían sido introducidos en los últimos años 50, pero establecer una conexión de teléfono entre dos máquinas podría ser costoso (era mejor desplazarse a un sitio para usar ese ordenador que intentar una conexión).
El universo llamado Internet desempeñó un papel importante en desarrollar y popularizar la tecnología de red, que colocó los ordenadores en el centro de un nuevo medio de comunicaciones. Entre los últimos años 60 y los años 90, Internet creció de una sola red experimental a un sistema global que ligaba millones de ordenadores. Trajo técnicas innovadoras de comunicaciones de datos y permitió a una gran cantidad de americanos experimentar las posibilidades del Cyberspacio por primera vez. Haciendo de la interacción interurbana entre diversos tipos de computadoras una realidad ordinaria.
Como todas las tecnologías, Internet es un producto de ambiente social. Internet y a su precursor, ARPANET, los crearon el departamento de los E.E.U.U. de investigación avanzada de defensa Proyecta la agencia (ARPA), una agencia pequeña la cual ha estado implicada profundamente en el desarrollo informático en los Estados Unidos.
Internet no es un fenómeno reciente; representa décadas de desarrollo. La red no era originalmente un medio para la comunicación interpersonal; fue pensado para permitir que los científicos superaran las dificultades de programas corrientes. Del uso corriente al comercial Internet emergió solamente después de un proceso largo de reestructuración técnica, de organización, y de política.
El universo llamado Internet desempeñó un papel importante en desarrollar y popularizar la tecnología de red, que colocó los ordenadores en el centro de un nuevo medio de comunicaciones. Entre los últimos años 60 y los años 90, Internet creció de una sola red experimental a un sistema global que ligaba millones de ordenadores. Trajo técnicas innovadoras de comunicaciones de datos y permitió a una gran cantidad de americanos experimentar las posibilidades del Cyberspacio por primera vez. Haciendo de la interacción interurbana entre diversos tipos de computadoras una realidad ordinaria.
Como todas las tecnologías, Internet es un producto de ambiente social. Internet y a su precursor, ARPANET, los crearon el departamento de los E.E.U.U. de investigación avanzada de defensa Proyecta la agencia (ARPA), una agencia pequeña la cual ha estado implicada profundamente en el desarrollo informático en los Estados Unidos.
Internet no es un fenómeno reciente; representa décadas de desarrollo. La red no era originalmente un medio para la comunicación interpersonal; fue pensado para permitir que los científicos superaran las dificultades de programas corrientes. Del uso corriente al comercial Internet emergió solamente después de un proceso largo de reestructuración técnica, de organización, y de política.
viernes, 28 de marzo de 2008
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)